El que pot ser la marató

He trobat la crónica que fa un blocaire de la seva primera experiencia a una marató. Va ser a la marató de Barcelona de 2007. M'he pres la llibertat de copiar-la , perque la llegiu. Jo només de llegir-la ja estic cansat.

Una pequeña crónica de los últimos kms: "Bàsicament em va passar com a tots. Anava perfecte fins que vaig agafar el final de Rambla Prim. Ja a la mitja vaig veure que les 3h10' que buscàvem amb en ManoloM, Gorka i Hurtaga serien molt difícils d'aconseguir. Vem passar en 1h37, i tot i que l'esperança hi era en fer una 2ª Mitja més ràpida (suposo que tothom voldria fer el que va fer en Joakim, no?), cap al km28 les forces ja eren molt justetes. Just abans de trobar-me a en Debutante caminant (és una imatge que em va trencar) ja vaig tenir un inici de rampa que vaig poder controlar... i que va durar fins al 42,195!! A partir d'aqui, petits inicis de rampa s'anaven afegint, i cada cop la forma de còrrer era més estranya intentant aturar tots els dolorets que anaven sortint. Gorka, Jorfer i ManoloM queden darrera, l'Hurtaga s'en va devant meu. Al Psg. de Circunvalació m'adelanta el globus de 3h15, i se m'en va, se m'en va, se m'en va... (la llebre va parlant tranquilament...) A Arc de Triomf penso que no puc més (el que no sabia era que a Sepúlveda seria moooolt pitjor, aqui encara podia pensar), pero el pas tipus "Tourmalet" ajuda. Els 50 amics que em van recolzar durant la cursa també. El meu amic que em segueix durant 1/2 km animant, també... Jo no puc més! A Portal de l'Àngel adelanto a en Karlos (Fondistes Penedés), el meu company d'entrenaments durant 4 mesos, que m'havia passat com un llampec al km27. Va tocadíssim. M'hauria posat al seu ritme esperant-lo, però si paro m'enrampo segur. Ho sento!! A C/Ferran m'adelanta en Jorfer, quina màquina!! Va ser l'únic de nosaltres que va encertar com còrrer aquesta cursa. M'ajuda amb les esponges, agafa una per mi i una per ell. Li agraeixo tot i que no recordo si li vaig donar les gràcies (Moltes gràcies, de veritat)... i un altre que s'en va devant meu... adèu Jorfer!! Espero que agafis el globus de 3h15!! La pujada fins a Sepúlveda és indescriptible... entremig m'espera el meu germà que em pregunta quelcom que no entenc, crec que no s'adona de lo malament que estic. No li puc contestar... en l'únic que penso és: "No puc més, paro", pero amb la boca acompasadament amb la respiració vaig dient en veu baixa: "Vinga vinga vinga..." Això ho vaig dir fins a l'arribada. Sepúlveda és un petit descans, però la rampa que es veu al final em sembla insuportable ja des de lluny. Allà em torno a trobar el meu germà que em pregunta: "Estàs be?" Ja s'ha adonat que estic fet caldo. Veig al Grampy i el saludo, però en aquell moment no m'enrecordo del seu nom. Ell suposo que no em reconeix, però m'anima igualment. Afortunadament, just a Rocafort em trobo els meus àngels de la guarda, tres amics que em porten entre crits d'ànim fins a la Plaça Espanya... Gràcies a tots!! Finalment arribo... Aixeco els braços, no em puc creure que hagi arribat sense aturar-me ni un sol cop, i menys pensant que al km28 ja pensava que no podia més!! Veig la gent treient-se el xip blanc (menys mal que jo vaig amb el meu... no em podria ajupir!). Una noia em possa una medalla, no la conec, però l'intento somriure... no sé si ho aconsegueixo. No puc més. Em presento a en Massa com el "Spiderman" jaja!! Veig la taula amb taronges i em menjo tres troços de cop fins que m'adono que les estic menjant amb pell, quin crack!! Finalment 3h16m16s de xip. La meva lesió al genoll no la he notat durant la cursa, només les rampes (menysmal que no vaig anar a per les 3h, si ni en Danistal ,Chute ni en Felip no han pogut, jo m'hagués mort), ara be, avui encara tinc el genoll super adolorit i unes agulletes terribles!! Ja sóc maratonià! "

M'encantaria poder sentir aquesta sensació de "ja sóc maratonià" després del patiment que comporta.