dilluns, 31 de març del 2008

Spinning


Molt bona classe d'spinning! Acabo d'arribar de la classe d'spinnig i vinc super content. Totes les classes que havia fet fins ara , les havia fet amb el mateix monitor, però avui ha vingut una noia que ha fet una classe boníssima. Potser és que el noi no té gaire gracia i això de l'spinning amb algú que foti canya i trasmeti energia i encomani el ritme canvia totalment la cosa!

No sóc un expert en la materia, tot just he fet unes deu classes , però el que esta clar que avui he xalat d'allò més. Al final de la classe no m'he pogut estar de felicitar a la monitora. Potser a flipat perque és una classe normaleta i jo que no hi entenc penso que ha estat la llet! però si és així ...millor , perque ja tinc ganes de saber que és bo de veritat!

Cambio de look

Bueno ya veis que estoy haciendo modificaciones estésticas en el blog. Es para variar un poco. Tengo que retocarlo un poco , aunque la imagen anterior me parece más limpia que esta . A parte la plantilla deja mucho espacio a la derecha sin uso.
Nada , ya lo mejoraremos , no?

S'ha acabat el relax!

Ha tornat la normalitat i la rutina després d'un parell de setmanes tot rares per les festivitats de setmanan santa. Esportivament parlant han estat molt fluixetes ja que he estat molts dies sense entrenar. A destacar que la setmana passada vaig ser un fixe a les classes d'spinning i he de reconèixer que m'esta agradant. A banda de l'spinning , un parell de sortides amb btt i un parell més de carrra. Res de natació.



Aquest cap de setmana aturada total. Hem agafat amb l'Eva i hem anat al balneari de Vichy Català a Caldes de Malavella. Fantàstic! Hem desconectat moltíssim! Ens hem relaxat d'allò més ( menys quan em vaig equivocar al anar a veure el Barça) i hem menjat de luxe (qualitat i quantitat). Un cap de setmana genial.


Vam deixar al Zar a una residència de gossos les dues nits per poder marxar tranquils. Era el primer cop que l'hem deixat sol. Per estar més tranquil vaig demanar referències al Jordi Babra d'alguna que ell conegués. Em va parla d'en Ken , un home que té una residencia molt a prop de Manresa i on en Zar ha estat de maravella aquests dos dies. Recomenable totalment.


En definitiva , que avui ja és dilluns i ja hem tornat a la feina , això sí , més relaxats i amb les piles carregades!

dilluns, 17 de març del 2008

Cap de setmana

El cap de setmana va començar el divendres a la tarda amb una sessió d'spinning. Va tenir una durada d'una hora i vaig gaudir com fins ara no ho havia fet amb aquesta activitat. Va ser una classe reduida , només erem 5 .
La última vegada que vaig fer spinning em vaig ratllar força amb el que vaig arribar a suar. Jo que quan em cordo les sabatilles ja em cau la gota de suor , dins d'aquella sala amb la xafugor que fa .... quan acaba la classe tinc un bassal al terra. Aquesta vegada , com ja sabia que suaria l'hòstia no li vaig donar importancia i vaig intentar gaudir dela classe. Ho vaig aconserguir tot i que el prfessor no té gaire gracia. Crec que un bon professor en aquestes classes a de saber estimular a la gent , a mi no em feia falta , em donava cada subidon amb la musica que hauria cardat cada crit !! Em vaig saber contenir i em dedicava a xiular i a esperar a veure si el profe ens feia fer algún crit de guerra , cosa que no va succeir , ara "buen trabajo" ho va dir 80 cops!!!

Dissabte, res de res. Vaig comprometrema amb l'àvia que la duria al poble. I així ho vaig fer , vam marxar al matí i vaig dinar allí. Per la tarda ja tornava cap a Sabadell però amb un bon grapat de butifarres !!! jajajaja

Aquest diumenge , he tornat a quesdar amb en Carlos per anar a córrer. L'altre company l'Antonio no va venir ja que era a Valencia , a les falles, ja ho pagarà quan torni!! Total vam quedar a les 7:45 i em van sortir al garmin 12 km 500 metres. Em va costar molt agafar bones sensacions , vaig sopar molt i encara el tenia atravessat. Al final , però , força millor.
Al arribar a casa vaig decidir treure la bicicleta una estona i vaig fer 20 km per camins amb una horeta , rodant a bon ritmet. Em vaig trobar força bé i vaig disfutar.

I aquest cap de setmana que ve , serà un cpa de setmana larg. Encara no se que faré ,però de ben segur que nadar , córrer i anar amb la bicicleta estarà a l'agenda!!

dimecres, 12 de març del 2008

Natació Piri

El dilluns al vespre vaig sortir a córrer una estoneta. Van sortir 9 km i hi vaig dedicar 46 minuts. Ho vaig fer per asfalt ja que trobar un terreny que no estigui esfaltat quan no hi ha llum és un problema. Bones sensacions.

Dimarts vaig començar les classes de natació amb el Piri . De fet ja hi havia anat un parell de cops , però ara la intenció és anar-hi cada dimarts i dijous.

He d'aclarir un concepte, fins ara no havia nadat d'aquesta manera i clar , quan deia les bones sensacions que em quedaven després de la natació , doncs , evidentment no es poden comparar amb les d'ahir. Continuo dient que la natació és l'esport de quants practico que et deixa millor el cos, però el que jo feia era passejar i ahir em van fer córrer , per que ens entenem.

Total 1.800 metres. Ja se que per molts és el calentament, per mi està molt bé.Però si a més és a base de series amb una noia , la Vanessa (com disfruta fent-nos patir), cantant els temps, fent-nos fer flexions després de cada serie i a més no baixis del temps que te la fot!! la cosa es posa molt chunga per a mi.
En definitiva , em va agradar molt tot i que vaig patir ja que el nivell d'exigencia no m'el marcaria mai jo sol , i és més , nadar envoltat de Piris també he de dir que no té res a veure a nadar tot sol, punt a favor i definitiu.

dimarts, 11 de març del 2008

Fin de semana


Este ha sido el primer fin de semana post maratón y me he encontrado de nuevo con la bici. La verdad es que ya tenía ganas.
Después de una semana bastante relajada con una sesión de natación y otra de carrera , el sábado a las 8 asistí a la cita semanal de Mossen Homs. Se notó que era semana post maratón y éramos unos 40 mossenaires. Como siempre corrimos durante una hora donde disfrutamos de mil batallitas de la maratón.

A media mañana fui a la UAB para la jornada presencial de la UOC. Hacía mucho tiempo que no iba a la uni. Me gustó. Intenté estudiar en la biblioteca un rato. Intenté .... porque allí nadie pega palo al agua. Todo el mundo con la cabeza levantada , pendiente de cualquier ruido, de quien pasa , .... muy difícil concentrarse. Que buena la vida de estudiante. A buena hora lo descubro.


Por la tarde me fui a la piscina. Insisto en decir que la natación es el deporte que mejor me deja el cuerpo después de practicarlo. Que sensación más buena.


El domingo completamos el fin de semana deportivo con una salida con Fernando en btt. Salimos de Sabadell dirección Castellar. Subimos el Puig de la Creu i nos dejamos caer hasta Sant Llorenç, donde nos tomamos unas colas. Luego vuelta a casa y unos 52 Km al saco. A destacar el salto de calidad de Fernando , esta mejorando y se nota , se ve que el spinning le hace efecto (lleva una enganchada increíble).


Para terminar comilona de escándalo en la celebración de cumpleaños de María , la madre de Eva, donde cayó un entrecot XXL por lo bien que lo había hecho.


dimarts, 4 de març del 2008

Marató de Barcelona 2008

Ja està!! Ja ha passat el dia de la Marató!! ja sóc maratonià ,tot i que ho dic amb la boca petita.

El primer objectiu acabar la cursa s'ha assolit , però clar , estava dispossat a arrossegar-me si feia falta!! casi casi va ser així. El segón objectiu que tenia era mirar de baixar de les 4 hores, no volia cap mena d'objectiu de crono , però aquest, vulgui o no, el tenia al cap.

El cas és que vam arribar a Barcelona cap a les 8. Anem l'Eva , en Carlos , el Toni i jo. Aparquem a un aparcament junt la plaça d'Espanya. Allí ens acabem de col.locar els dorsals , ens untem de vaselina ,.... i cap a la sortida. Ens despedim de l'Eva i li donem una bossa amb coses que podem necessitar durant la cursa ja que ella es mourà amb el metro per veure'ns als quilòmetres 11,18,21 i 35 a part de la sortida i arribada.



La sortida és espectacular , molta gent , un ambient increible , la cançó de Barcelona sona a la megafonia. Es dona la sortida i quan passo per l'arc de cronometratge i comencem a córrer s'em posa la pell de gallina. Comencem molt bé , anem els tres junts i anem fent a un ritme mitg de 5'15'' el km. Tenia la sensació de anar bé de forces però a la vegada m'hagués agradat anar un pelet més lent. Al quilometre 11 veiem l'Eva i la Gemma , que també m'ha vingut a animar, ens animen i nosaltres els fem conya, encara estavem d'humor!



Cap el quilòmetre 15 en Toni es queda enrere , té molesties al bessó i no pot seguir el ritme. La veritat es que duia unes sabattilles noves que només havia fet servir una vegada. Es veu que li feien mal i havia de trepitjar malament . Una llàstima per nosaltres.

En carles i jo continuem amb la cursa. Estic gaudint de la cursa , molt maca la baixada cap a la sagrada familia. Al quilòmetre 18 , Meridiana cantonada Mallorca, tornem a veure a l'Eva i la Gemma i els informem de que el Toni ve darrere que estiguin a la guait per si necessita res.

Pasem la mitja a 1h50' ,en aquell moment veig molñt factible baixar de les 4 hores, portem un coixi de 20 minuts el que em permetia fer la segona part fins i tot en 2h10'.

Cap el quilòmetre 25 la cursa fa un canvi radical. És en el punt després de les glòries que agafem el lateral de gran via que comença a fer-se el camí més aburridot. Noto que el carlos també ho nota , no va comode. Em comenta que apreta la calor i que comença a pasar factura , li dic que té rao i que afluixem una mica el ritme. Quan som al tram de la diagonal més a prop del forum el Carles decideix aturar-se i deixar la cursa ja que te unes molesties al peu que no pot superar. Jo continuo la cursa , però ja no em noto tan fresc , començo a notar que alguna cosa no va bé, soc al quilòmetre 27.

M'he quedat sol, i tinc la sensació de que tenia que haver estat més conservador a l'inici, fa calor i la zona i el paissatge ara no acompanyen. Anem cap a la zona del litoral. Baixo el ritme, estic tocat. Decideixo que l'avituallament del km 30 el faré caminant tranquilament. Un cop sóc al 30 , camino a l'avituallament metres bec isotònica i intento recuperar-me. Començo a patir rampes a les cames i em fan molt de mal. Ja he fet anteriorment tirades de 30 km i no he acabat tant tocat i ara encara em queden 12 quilòmetres i cada cop em costa més córrer, però arrivaré. Continuo i començo a passar-ho malament , he de caminar , tinc les cames com pals. Sembla que han dit prou. És una sensació que avui ja no puc entendre, només ho entent el que esta en aquell moment. Com pot ser que no pogués correr ni que fos trotant molt a poc a poc???!! Havia de caminar , i de parar per estirar!! Era el meu petit calvari, només pensava que l'Eva m'esperava al quilòmetre 35 i que hi havia d'arrivar com fos. Imagineu com va anar aquests 5 km que els vaig fer amb 43 minuts!!! El coixi i totes les possibilitats de fer qualsevol temps digne a norris!!! Al 35 veig l'Eva ,la Gemma , el Javi , la mare i en Carlos que ja s'havia retirat. M'aturo amb ells. És la zona d'arc de triomf. Estic fatal , menjo plàtan , bec isotònica i l'Eva i la mare comencen a untar-me les cames amb radiosalil. Queden 7 km , és la meva primera marató ... i l'acabaré. Noto escalfor a les cames i alleugera el dolor. Començo a correr mentres m'animen , tot i que veig que es queden un pel preocupats perque em veuen tocat. Vaig alternant córrer i caminar , tot i que ara vaig una mica millor ( gracies radiosalil).

Trobo que l'últim tram desde plaça Catalunya fins a Colon pasant pel carrer Ferran i les Rambles és molt maco i això m'ajuda. Començo a pujar el paral.lel pensant en que ja sóc als últims metres d'aquesta marató i que això ja està fet. Quin mal de cames. Tornen les rampes molt seguides. He d'anar parant. Encarem ja el carrer Sepulveda direcció cap a la Plaça d'Espanya , ja la puc veure. Ja m'imagino entrant a la meta , quan hi penso m'emociono. La gent ens esta animant molt, ens diuen que ja hi som , que som uns campions. Semblem estrelles tot i que anem estrellats. Entro a la Plaça d'Espanya les rampès apareixen però a veure qui és el guapo que s'atura ara . Quina forma més rara de córrer que porto. Ja veig la meta. Ja veig la meva gent animant-me. Ja sóc maratonià!!!


Ja està, ja ha passat la marató. Finalment vaig entrar amb un temps de 4h 19'. Vaig trigar casi 40 minuts més a fer la segona mitja. Va ser una petada total. Per això m'ha deixat aquest regust amarg. No se, he d'entrenar més! Estic una mica emprenyat amb mi mateix. Veient les dues parts de la cursa se , que ho puc fer molt millor. Però sabeu una cosa .... això no m'ho treuré fins que en fagi un altre marató!!! Sant Sebastià??


dissabte, 1 de març del 2008

Llegó la hora!!


Como si de una batalla se tratara , hoy, todos los maratonianos en mayor o menos medida sentimos un cosquilleo en el estómago de enfrentarnos a algo importante. Durante el día no estamos pensando en nada más que en el gran día. Ya tenemos ganas de estar corriendo , queremos que empiece ya!! queremos cruzar la meta!! queremos ver recompensados todos los esfuerzos que muchos hemos dedicado los últimos meses para conseguior cadauno de nuestros objetivos. Así que más o menos como dicen en la película os digo:" cenar bien esta noche ,porque mañana comereis en el infierno!!!Aaaagggghhhhrrrr!!!!"

Bueno suerte a todos y disfrutar de la carrera!!! Espero poder escribir mi próximo post como maratoniano!!