El primer objectiu acabar la cursa s'ha assolit , però clar , estava dispossat a arrossegar-me si feia falta!! casi casi va ser així. El segón objectiu que tenia era mirar de baixar de les 4 hores, no volia cap mena d'objectiu de crono , però aquest, vulgui o no, el tenia al cap.
El cas és que vam arribar a Barcelona cap a les 8. Anem l'Eva , en Carlos , el Toni i jo. Aparquem a un aparcament junt la plaça d'Espanya. Allí ens acabem de col.locar els dorsals , ens untem de vaselina ,.... i cap a la sortida. Ens despedim de l'Eva i li donem una bossa amb coses que podem necessitar durant la cursa ja que ella es mourà amb el metro per veure'ns als quilòmetres 11,18,21 i 35 a part de la sortida i arribada.
La sortida és espectacular , molta gent , un ambient increible , la cançó de Barcelona sona a la megafonia. Es dona la sortida i quan passo per l'arc de cronometratge i comencem a córrer s'em posa la pell de gallina. Comencem molt bé , anem els tres junts i anem fent a un ritme mitg de 5'15'' el km. Tenia la sensació de anar bé de forces però a la vegada m'hagués agradat anar un pelet més lent. Al quilometre 11 veiem l'Eva i la Gemma , que també m'ha vingut a animar, ens animen i nosaltres els fem conya, encara estavem d'humor!
Cap el quilòmetre 15 en Toni es queda enrere , té molesties al bessó i no pot seguir el ritme. La veritat es que duia unes sabattilles noves que només havia fet servir una vegada. Es veu que li feien mal i havia de trepitjar malament . Una llàstima per nosaltres.
En carles i jo continuem amb la cursa. Estic gaudint de la cursa , molt maca la baixada cap a la sagrada familia. Al quilòmetre 18 , Meridiana cantonada Mallorca, tornem a veure a l'Eva i la Gemma i els informem de que el Toni ve darrere que estiguin a la guait per si necessita res.
Pasem la mitja a 1h50' ,en aquell moment veig molñt factible baixar de les 4 hores, portem un coixi de 20 minuts el que em permetia fer la segona part fins i tot en 2h10'.
Cap el quilòmetre 25 la cursa fa un canvi radical. És en el punt després de les glòries que agafem el lateral de gran via que comença a fer-se el camí més aburridot. Noto que el carlos també ho nota , no va comode. Em comenta que apreta la calor i que comença a pasar factura , li dic que té rao i que afluixem una mica el ritme. Quan som al tram de la diagonal més a prop del forum el Carles decideix aturar-se i deixar la cursa ja que te unes molesties al peu que no pot superar. Jo continuo la cursa , però ja no em noto tan fresc , començo a notar que alguna cosa no va bé, soc al quilòmetre 27.
M'he quedat sol, i tinc la sensació de que tenia que haver estat més conservador a l'inici, fa calor i la zona i el paissatge ara no acompanyen. Anem cap a la zona del litoral. Baixo el ritme, estic tocat. Decideixo que l'avituallament del km 30 el faré caminant tranquilament. Un cop sóc al 30 , camino a l'avituallament metres bec isotònica i intento recuperar-me. Començo a patir rampes a les cames i em fan molt de mal. Ja he fet anteriorment tirades de 30 km i no he acabat tant tocat i ara encara em queden 12 quilòmetres i cada cop em costa més córrer, però arrivaré. Continuo i començo a passar-ho malament , he de caminar , tinc les cames com pals. Sembla que han dit prou. És una sensació que avui ja no puc entendre, només ho entent el que esta en aquell moment. Com pot ser que no pogués correr ni que fos trotant molt a poc a poc???!! Havia de caminar , i de parar per estirar!! Era el meu petit calvari, només pensava que l'Eva m'esperava al quilòmetre 35 i que hi havia d'arrivar com fos. Imagineu com va anar aquests 5 km que els vaig fer amb 43 minuts!!! El coixi i totes les possibilitats de fer qualsevol temps digne a norris!!! Al 35 veig l'Eva ,la Gemma , el Javi , la mare i en Carlos que ja s'havia retirat. M'aturo amb ells. És la zona d'arc de triomf. Estic fatal , menjo plàtan , bec isotònica i l'Eva i la mare comencen a untar-me les cames amb radiosalil. Queden 7 km , és la meva primera marató ... i l'acabaré. Noto escalfor a les cames i alleugera el dolor. Començo a correr mentres m'animen , tot i que veig que es queden un pel preocupats perque em veuen tocat. Vaig alternant córrer i caminar , tot i que ara vaig una mica millor ( gracies radiosalil).
Trobo que l'últim tram desde plaça Catalunya fins a Colon pasant pel carrer Ferran i les Rambles és molt maco i això m'ajuda. Començo a pujar el paral.lel pensant en que ja sóc als últims metres d'aquesta marató i que això ja està fet. Quin mal de cames. Tornen les rampes molt seguides. He d'anar parant. Encarem ja el carrer Sepulveda direcció cap a la Plaça d'Espanya , ja la puc veure. Ja m'imagino entrant a la meta , quan hi penso m'emociono. La gent ens esta animant molt, ens diuen que ja hi som , que som uns campions. Semblem estrelles tot i que anem estrellats. Entro a la Plaça d'Espanya les rampès apareixen però a veure qui és el guapo que s'atura ara . Quina forma més rara de córrer que porto. Ja veig la meta. Ja veig la meva gent animant-me. Ja sóc maratonià!!!
Ja està, ja ha passat la marató. Finalment vaig entrar amb un temps de 4h 19'. Vaig trigar casi 40 minuts més a fer la segona mitja. Va ser una petada total. Per això m'ha deixat aquest regust amarg. No se, he d'entrenar més! Estic una mica emprenyat amb mi mateix. Veient les dues parts de la cursa se , que ho puc fer molt millor. Però sabeu una cosa .... això no m'ho treuré fins que en fagi un altre marató!!! Sant Sebastià??
2 comentaris:
Fran, ets un crack, admiro la teva capacitat de lluita, és per treure's el barret. Aquí és on es veu un guanyador. Felicitats!!!
Que guay!!!!!!!!
M'he emocionat i tot llegint això! Tio, ets un màquina! No serem jutjats pel que hem fet, sino pel que hem lluitat. Ja ho saps!
Enhorabona!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada